18.9.06

invisibles

I demà, una frontera molt alta.
I demà passat, la que era tan alta ja no ho serà tant.
I la setmana que ve, serà de la meva mida.
I l'altre, minúscula.
Serà una frontera tan minúscula que la podré aixafar i passar-hi per sobre.
I la destrossaré.
Oi tant que la destrossaré!
La faré a miques.
I de la frontera tan alta en faré trossets i els tiraré amunt amb les mans ben fort perquè volin i desapareguin.
I la frontereta s'esfumarà lentament al cel i a la terra i així, allò que em semblava tan alt serà tan fàcil com allò que diuen de "bufar i fer ampolles"!

I tots els somnis es faran realitat i totes les fronteres,
invisibles.

2 comentaris:

Blogger Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

A això li dic jo ser optimista!! Digues que sí! Amb plantejaments així no hi ha res que et pugui aturar!!!

Endavant amb força!

22:41  
Anonymous Anònim ha dit...

ara m,agrades!
mica en mica li agafarem el 'truqillo' i se q ens sentirem com a casa.
Pixurri espero q hagi nat el 1r dia de classes, jo d'aqí 1 hora me nhi vaig, aveure si coincidim!
i conecta,t algun dia ala nit i aixi parlem de tot això ara q som companyes d,estudis (qui ho haguera dit eh!)

un peto peixoOOOOOOOO

12:17  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici