28.10.06

canvis



Si canviem les llàgrimes per somriures i els apunts per desitjos convertiríem un seguit d’il•lusions en fets reals.
Canviem els cotxes per ocells i les persones per libèl•lules perquè tots volin ben amunt.
Els telèfons podrien ser escarabats i els cabells, papallones. Al tabac el convertiria en núvols de coto- fluix i a les drogues, en galetes cruixents.
M’invento colors i formes i els hi poso als llibres i treballs perquè siguin més feliços. Canvio ara el mal per riures i els grans, per marques d’intel•ligència. Il•lumino el món amb mirades i boques i no pas amb bombetes i imagino somriures voltant pel meu costat. Agafo el pessimisme i l’exprimeixo ben fort perquè marxi i es torni positiu, i així puc dir que ja sóc optimista. Anhelo que la mort sigui més vida encara i que al cel, hi hagi ocells i prou. També canvio la vida trista per l’alegra, per fer-ho tot més feliç.

I hi ha un ocellet que em diu idealista. O innocent.

3 comentaris:

Blogger Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Au contraire, mon cherie!

Aquesta és la manera que prefereixo veure el món ... això sí, tocant de peus a terra. Idealista? Que collons! Fantàstica, diria jo! Tant de bo tothom pensés així!!!

Petonets

08:00  
Anonymous Anònim ha dit...

magradaria q tot aixo relacionat amb loptimisme ho posessis en marxa, i et beguessis la meitat restant de l'ampolla i no t'encaparressis amb la meitat absent ja desapareguda.

Algun dia serem precioses libèl·lules, segur :D


je t'aime (neeeeenaaaaaaa que multilingüe, has vist??)


pd. macabo dinventa multilingue, val, ja va dins aquest joc de diversitat linguistica (i els accents, dièresis i més, brillen per la seva absència perquè saps que la mandra em tiba més, sempre ho ha fet)

13:29  
Anonymous Anònim ha dit...

M'encanta!!!!!!!!!!!

i molt!

jo no deixo paraules que no en se.


es genial i punto.

su.-

02:35  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici