pessigolles

Les pessigolles m’omplen el cos.
Quan noto una mà, o tres dits, que em rosen, començo a patir de tan riure.
Si em pogués enamorar de coses diferents, triaria enamorar-me de riure, seria tot sempre molt alegre. També m’enamoraria dels colors pintats amb oli perquè tenen una força que s’encomana, o de les aquarel•les barrejades amb aigua i els pinzells lliscant per sobre el paper. M’encantaria enamorar-me d’una meravellosa orquídia en plena primavera i poder-li demanar que em deixi una flor per cada dia. Si pogués triar encara més, voldria enamorar-me de paraules com pessigolles, meravella o libèl•lula; i també de més i més paraules i textos que s’enfilen amb força fins al cel.
Si la tria encara fos més generosa, desitjaria enamorar-me de la passió per poder encomanar-la o deixar-la a aquell que sigui d’un color ben alegre, sempre i quan me la torni, perquè la passió seria de la meva propietat.
M’enamoro fàcilment de tot el què em sembla preciós i m’ho guardo al fons de tot perquè no m’ho prengui ningú i perquè quan ho tregui, sigui tot més pur.