15.11.06

seré

Si tinc sort, seré feliç.



i sinó, també.


Seré tan feliç que caminaré cada vespre fins al final sense cansar-me i rient; somiaré tot el dia i els ulls em ploraran d'il·lusió.
Seré il·lusionada, i molt, i potser una mica innocent.
De tan feliç, voldré parlar cada segon de colors i fronteres invisibles i triaré els camins més riallers que hi hagi.
Em posaré un mocador cada dia d'un color diferent, perquè m'alegri el rostre i, si no s'alegra, li somriuré de felicitat.
Tindré els peus sobre uns núvols que avançaran lleugers i, de tan en tan, baixaré per veure què fa la Terra.
Seré tan feliç que t'estimaré fins al moll de l'os.

...jo seré tan feliç que em creuré les paraules que se m'escapen.

3 comentaris:

Blogger Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Doncs sí senyoreta! Així m'agrada. No podem tirar endavant a la vida si no intentem, com a mínim, ser feliços nosaltres mateixos. Crack, més que crack!!!

Petonets

09:02  
Anonymous Anònim ha dit...

LA SORT NO EXISTEIX!!!!!!!!!!!!
No seras feliç perque la sort tingui un cop de gracia

Seras feliç només si TU vols

:D (L)(L) jajaja
tqm

17:28  
Blogger Ainalma ha dit...

Triar la felicitat és una bona opció... Endavant!

22:08  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici