va
La vaselina pels llavis s'acaba, igual que el llapis gris que escriu sol.
Sempre s'acaba primer el llapis que la goma, perquè a ella li agrada més quedar-se petita petita, i ell prefereix acabar ràpid amb els finals. No és gens ambiciós. Viu i punt. No té ni l'esperança de mantenir-se. Què va.
Però, inevitablement, li tinc més apreci. Ell em coneix més bé.
Les flors roses i taronges es panseixen. Me les miro cada dia i, si puc, al matí, i després quan arribo, i no riuen cap estona. Gens. I ami, em sap greu...
Tot i així, els llums no semblen estar afectats. Que el fred mati plantes tan els fa, ells ara tenen protagonisme. Conquereixen, amb menys d'un mes, files i files d'estaquirots que compren per vici i cotxes immòbils morts d'avorriment. Il·luminen balcons i avingudes fins ara soles i creuen ser els millors amics.
Doncs a mi, em cauen fatal. (!!!)
Sempre s'acaba primer el llapis que la goma, perquè a ella li agrada més quedar-se petita petita, i ell prefereix acabar ràpid amb els finals. No és gens ambiciós. Viu i punt. No té ni l'esperança de mantenir-se. Què va.
Però, inevitablement, li tinc més apreci. Ell em coneix més bé.
Les flors roses i taronges es panseixen. Me les miro cada dia i, si puc, al matí, i després quan arribo, i no riuen cap estona. Gens. I ami, em sap greu...
Tot i així, els llums no semblen estar afectats. Que el fred mati plantes tan els fa, ells ara tenen protagonisme. Conquereixen, amb menys d'un mes, files i files d'estaquirots que compren per vici i cotxes immòbils morts d'avorriment. Il·luminen balcons i avingudes fins ara soles i creuen ser els millors amics.
Doncs a mi, em cauen fatal. (!!!)
enviat per meravella a la/es
21:00
3 comentaris:
Ueeeee! Treu el confetti!!!!
Nena, 1 mes esperant el teu post ... ja era hora, contxus!!!
Per cert, les coses s'acaben, és veritat (m'has espantat amb allò de "la vaselina" ... sí, tinc el dia marrano, avui) però quan s'acaben en comencen unes altres que, qui sap, potser son més bones que les que deixem enrera!!!!
Un petó
PD: Sóc el Pep-Angu, que la cosa aquesta va com rara, ara
Un petó, 2
Els dies s'han omplert de missions que impedien que em centrés dos minuts davant la pantalla.
Tot s'acaba i tot recomença, sí, i segur que amb més alegria.
(ja veus, l'optimisme em recomforta...)
És cert que això de la vaselina pot tenir significat extra..!!!jaja!
Un petó meravella fidel!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici