18.10.08

Maneres


Eren paraules i paraules les que anaven construint la seva manera de ser. Eren els sons d’aquelles cançons boniques que sentia gairebé sense adonar-se’n quan s’adormia. Eren els llibres, les carícies i aquella distància necessària que deixava perquè tot es creés per si sol, perquè tot florís o es pansís. Es mantenia al marge de decisions i de caminades. Fins i tot d’alegries. I ho feia conscient; volia que descobrís espais i colors. Anhelava, com el que més en el món, que es meravellés amb paraules i amb valors, i que gravés al seu cor els trossets recollits en les grans troballes. Esperava, mirant-la de reüll, que construís un camí deliciós, i li encomanava il•lusió perquè se’l cruspís a poc a poc i amb felicitat.
I així, entremig de tinta fosca, melodies i gestos, flors, verds i marrons, anava florint instant a instant, com si la vida només fos en cada moment.

http://es.youtube.com/watch?v=smkiSJf2cHE

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici