15.6.07

incomprensible

Són petits calaixos
de sang i roig,
i s'omplen i guarden
allò que el fa boig.

Allò que el fa boig
i li canvia destins;
allò que embogeix
si pensa de sang.

Si pensa de roig
llueix brillantor,
i tot allò que mou
és felicitat.

Són petits calaixos.



[són personalitats mai definides; són petits calaixos incomprensibles. Són realitats inacceptables, i anhels incontrolables. Són tot allò infinit que mai no va poder ser explicat, són paraules i mirades.]

2 comentaris:

Blogger Pep ... però posa-li Angu, també ha dit...

Sempre he estat un negat per les endevinalles ...

Una capseta blanca que s'obre i no es tanca? Sempre vaig pensar que era un ratolí d'ordinador ... perque tu desmonta'l i torna'l a muntar si tens ous ... i mira, resulta que eren els ous, tu!!!

Un petonarro, guapíssima!!!

14:49  
Blogger meravella ha dit...

no era intencio dendevinalla, encara que ho sembli... eren un seguit de frases potser un xic incomprensibles sense cap mena de context. Oi?


Ara, si em fessis muntar un ratoli, encara que fos amb instruccions, em perdria seguríssim.

Merci!!

14:59  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici