fugim
¿Qui sinó tots -i cadascú per torna-
podem crear des d'aquests límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d'indicis.
Serem allò que vulguem ser.
Debades fugim del foc si el foc ens justifica.
[miquel martí i pol]
.
Els mons idílics no només són als contes.
El temps és el poder absolut del realisme.
Fujo i viatjo sense res més que els cabells.
I no m'enamoraré (de res).
.
podem crear des d'aquests límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d'indicis.
Serem allò que vulguem ser.
Debades fugim del foc si el foc ens justifica.
[miquel martí i pol]
.
Els mons idílics no només són als contes.
El temps és el poder absolut del realisme.
Fujo i viatjo sense res més que els cabells.
I no m'enamoraré (de res).
.
enviat per meravella a la/es
21:29
2 comentaris:
A veure, anem per parts, com Jack l'Esbudellador ...
- Cora ... no el coneixia. Quin nom més maco. Jo pensava que no et diguessin Cora de "Corazon" o alguna cosa per l'estil ... Maco el nom ... El meu és com més simple ... a més així abreviat té nom de monitor d'Esplai, què vols que et digui ;)
- Poesia ... preciosa ... aquest home era un crack
- El darrer paràgraf ... si poses de fons la cançó de "Libreeee como el sol cuando amanece yo soy libreeeee, como el marrrrr" va que ni pintat
- No m'enamoraré ... jajajajajajaja, ni tu t'ho creus!!
- Aquesta nit he somiat que havia de postejar al teu blog ... això és simbiosi d'aquella??? ;)
Un petó i boooon dia
Pep, això ja és molt però que molt fort.
A veure, jo també aniré per parts:
Cora no ve de corazón com tothom creu (només faltaria, seria super cutre), i Pep, vès què, és un clàssic que crida una personalitat curiosa!
Somies en Meravella eh? Caram!
Això d'enamorar-me és un objectiu d'aquells que un es proposa quan no vol embolicar-se més del compte. Potser sí que és bastant molt impossible de controlar, i per això té encant, però no sé, en el moment d'escriure, ho anhelava (realment).
Vaig a imaginar-me la cançó de fons, ja que ho trobo una bona idea. Bona bona! A més, amb els concerts genials que porto acumulats, m'agrada posar música a les paraules, és art pur pur!
Un petó (igualadí, és de bona gent!)
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici