endavant!
No
tot
va
com
seria
ideal.
Uns diuen que les complicacions i les dificultats valen la pena perquè quan te'n surts, sents una gratificació personal que compensa.
Altres diuen que "l'ideal" és impensable, i que, per tant, sempre hi ha murs i entrebancs.
Doncs jo només tinc ganes de calma.
I, un cop més, sobren les paraules i falten les forces.
tot
va
com
seria
ideal.
Uns diuen que les complicacions i les dificultats valen la pena perquè quan te'n surts, sents una gratificació personal que compensa.
Altres diuen que "l'ideal" és impensable, i que, per tant, sempre hi ha murs i entrebancs.
Doncs jo només tinc ganes de calma.
I, un cop més, sobren les paraules i falten les forces.
enviat per meravella a la/es
10:38
5 comentaris:
I una merda les complicacions són "maques". Les complicacions mai són agraïdes ... ni tan sols per dir que les has superat ... si les aconsegueixes superar, clar!!!
Estic amb tu. La meva vida els darrers anys es basa en la calma més absoluta. No em vingueu amb mals rotllos, ni amb històries rares, ni em feu entrar en marrons innecessaris ... prou que es complica la vida sense que tu t'ho busquis com per a sobre anar emmarronant-te-la!!
Un petonarro d'un fidel seguidor!!!
la vida és un treball constant, del que no pots mai baixar la guardia. jo penso que les complicacions clar que no són agradables, per quan un les pateix les accepta i hi troba sempre alguna cosa a aprendre, i un mateix troba la solució per una vida millor, encara que hi hagi complicacions, un mateix sempre.
cora, felicitats!
L'Anna té raó ... però dins del treball constant hi ha d'haver sempre temps per la calma i la tranquilitat. A partir d'això veus les coses amb una claror inimaginable.
Per cert, et dius Cora? Jo que em pensava que et deies Meravella ... ai colloneres!!!
Bon finde!!!
I abans de marxar de finde ... de què ve Cora?
Cuida't molt ... i amb calma ja veuràs com toooot es supera!!!
Peeeeetonets
Jaja!
Ara ja tot és molt més clar. Sembla mentida com la felicitat puja i baixa d'una manera tan curiosa.
Pep, evidentment que no em dic meravella, però m'encanta la paraula. Cora és un nom grec, una deesa (si t'agrada la mitologia, ja te n'explicaré la història). Però no ve de cap altre nom, és Cora i punt.
Va, que d'aquí poc renovo (quan tingui temps i la calma tan i tan anhelada).
Mua meravelles!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici