hores
Si pogués agafar (com es trien les taronges a la fruiteria, fixant-se detingudament en una multitud) totes les hores perdudes de forma inútil al llarg d'una setmana -sempre fugaç-, tindria l'habitació plena de minuts.
Seria genial agafar l'hora que m'estic al tren, entre l'anar i venir, l'estona de classes que ja desconnecto, les hores de mandra que es vaguen al sofà o mirant les mossaranyes, o fins i tot, les hores de feina inútil.
Si pogués reunir tots aquests minuts, o fins i tot anar a buscar els segons, seria rica. És com allò que diuen que "si et deixes perdre un sol cèntim, pots acabar sent pobre".
Avui assumeixo haver-me despertat per perdre l'estona, almenys fins que la tarda no ha decidit fer-me un crit (és amable, a vegades).
Sort que els dilluns encara tinc l'esperança que em queden quatre dies per aprofitar.
És veritat que "el temps és or", i més quan t'adones que el perds tan fàcilment.
És cert també que les taronges més esquifides sempre queden a la botiga i que, sense un cèntim, em puc quedar sense bitllet de tren.
Seria genial agafar l'hora que m'estic al tren, entre l'anar i venir, l'estona de classes que ja desconnecto, les hores de mandra que es vaguen al sofà o mirant les mossaranyes, o fins i tot, les hores de feina inútil.
Si pogués reunir tots aquests minuts, o fins i tot anar a buscar els segons, seria rica. És com allò que diuen que "si et deixes perdre un sol cèntim, pots acabar sent pobre".
Avui assumeixo haver-me despertat per perdre l'estona, almenys fins que la tarda no ha decidit fer-me un crit (és amable, a vegades).
Sort que els dilluns encara tinc l'esperança que em queden quatre dies per aprofitar.
És veritat que "el temps és or", i més quan t'adones que el perds tan fàcilment.
És cert també que les taronges més esquifides sempre queden a la botiga i que, sense un cèntim, em puc quedar sense bitllet de tren.
enviat per meravella a la/es
20:16
3 comentaris:
Aixxxx, si jo pugués ajuntar tots els minuts que en 33 anys he estat fent el tonto o simplement no gaudint de les coses ... em quedaria en 20. Però la grandesa de la vida és aquesta ... adonar-te de les coses quan ja han passat.
Suposo que el punt aquell on te n'adones quan estan passant deu voler dir que estàs madurant, com les taronges.
Això sí, no deus pas agafar el tren de Vilanova perquè sino amb tot el temps que has perdut darrerament podries haver anat fins a Mart i tornar ;)
Un petó, periodista!!! I per quan una crònica futbolera? O tu ets més de "Ande estás corasón?".
Per desgràcia no he pogut arribar a Mart encara (no agafo el de Vilanova no)!
La crònica futbolera serà amb polítics o directors de cine, per a veure qui guanya, però amb jugadors d'anunci mai dels mais (o això és el que vull...!). El tema del "Ande estás corasón" seria molt bo de representar en un teatre, però dedicar-m'hi professionalment seria un gran fracàs per mi. Tot i així, no parlo massa perquè en aquest món mai se sap!
Doncs mira que això del "Ande estàs corasón" es du molt darrerament. Sempre pots agafar i dir que "He vist a la filla de l'Artur Mas a una illa del Pacífic" i au, a viure del conte (o cuentu, com vulguis)
Molta merda per l'examen teòric!
Petonets
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici