vas amb negre
La que sempre vol pacifismes és la noia del vas amb color negre.
És aquella que, de prop o de lluny, crida la simpatia.
El vas amb negre li escampa el fosc artificial dels ulls i els fa un xic petits. Li enrogeix les galtes, i els llavis, melosos, brillen d’intensitat i aspiren un cigar que s’encén amb gran freqüència.
Els dits i les mans juguen amb mi, amb l’altra, amb el cigar i amb el vas, i també amb els seus cabells, d’un color oxidat que li escau pintat. I es pinta amb elegància i discreció. Es pinta la cara i també el cor, sempre acolorit amb tonalitats intenses que acullen ben generoses. És atenta, i ‘impacienta’. La perfecció no existeix, i ho sap. I la cerca. I a vegades la troba en racons inesperats, i altres, la decepció l’obliga a tocar de peus a terra. Sí que és realista. Només vola amb cigars fabricats a mà en llocs particulars o amb glops impacients del negre del vas. Llavors vola tant que et submergeix en el món il•lusionat dels “t’imagines...”, i és genial.
La noia del vas de color negre respira cada dia allà on jo respiro i viu cada dia - com qui diu- la meva vida. I cadascuna amb un vas diferent.
És aquella que, de prop o de lluny, crida la simpatia.
El vas amb negre li escampa el fosc artificial dels ulls i els fa un xic petits. Li enrogeix les galtes, i els llavis, melosos, brillen d’intensitat i aspiren un cigar que s’encén amb gran freqüència.
Els dits i les mans juguen amb mi, amb l’altra, amb el cigar i amb el vas, i també amb els seus cabells, d’un color oxidat que li escau pintat. I es pinta amb elegància i discreció. Es pinta la cara i també el cor, sempre acolorit amb tonalitats intenses que acullen ben generoses. És atenta, i ‘impacienta’. La perfecció no existeix, i ho sap. I la cerca. I a vegades la troba en racons inesperats, i altres, la decepció l’obliga a tocar de peus a terra. Sí que és realista. Només vola amb cigars fabricats a mà en llocs particulars o amb glops impacients del negre del vas. Llavors vola tant que et submergeix en el món il•lusionat dels “t’imagines...”, i és genial.
La noia del vas de color negre respira cada dia allà on jo respiro i viu cada dia - com qui diu- la meva vida. I cadascuna amb un vas diferent.
enviat per meravella a la/es
11:41
5 comentaris:
per fora sembla forta i per dins tan sensible, oi?
ets genial
per què ets anonim?
perquè coneixes la del vas, a mi, o a tu mateixa?
ai, ara dubto eh..
va, delata't!
cora cora CORAzón de melón melón melón!
sorpresa? segurament. però avui, davant de la incapacitat de disponibilitat d'aquests dos darrers dies, em veia amb les ganes boges de comunicar-te un: "estoy aquí", un "t'estimo" o un "one kiss". segurament somriuràs més al trobar-me aquí que si ho fessis a la pantalla del mb.
només per això, fins aviat guapa.
Molt bò, encara que no entenc tots els matissos, com sempre.
Pallassita, saps perfectament perquè em coneixes meravellosament bé que el somriure ha estat inevitable.
Reso perquè el fins aviat sigui tan fugaç com l'ara.
Alpèrri vola, és senzill!
I gràcies!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici