què?
· Avui no fa sol.
- estic cansada. M'ha costat molt llevar-me.
· perquè no feia sol.
- És que ahir no em vaig adormir fins tard, i avui, amb el despertador sonant, el meu cos no responia.
· és que ahir tampoc va fer sol.
- I mira que ahir estava esgotada, però ja em passa que quan estic molt cansada, encara em costa més adormir-se.
· fa dies que el cel és gris. I que no surt gens el sol.
- És que tinc moltes ganes de descansar fins que el cos em digui prou.
· Suposo que deu venir el fred.
- I de llevar-me amb ganes de dormir més.
· Per això avui m'he posat dos mitjons.
- Què?
· Ai, quatre.
- Tinc son.
· Jo tinc fred.
i marxaren, com qui no viu enlloc però a tot arreu, sense dir-se res més.
Com havien fet sempre. Res. Res de res.
- estic cansada. M'ha costat molt llevar-me.
· perquè no feia sol.
- És que ahir no em vaig adormir fins tard, i avui, amb el despertador sonant, el meu cos no responia.
· és que ahir tampoc va fer sol.
- I mira que ahir estava esgotada, però ja em passa que quan estic molt cansada, encara em costa més adormir-se.
· fa dies que el cel és gris. I que no surt gens el sol.
- És que tinc moltes ganes de descansar fins que el cos em digui prou.
· Suposo que deu venir el fred.
- I de llevar-me amb ganes de dormir més.
· Per això avui m'he posat dos mitjons.
- Què?
· Ai, quatre.
- Tinc son.
· Jo tinc fred.
i marxaren, com qui no viu enlloc però a tot arreu, sense dir-se res més.
Com havien fet sempre. Res. Res de res.
enviat per meravella a la/es
13:20
6 comentaris:
Doncs espero que tingui raó i vingui el fred ... i el sol? té tot l'estiu per gaudir-lo!!! Va, que vingui el fred, hombre, que tampoc demano tant!!!
Un petó
El sol (si no és excessiu i no fa suar) encomana riure.
El fred, és tristot el pobre.
Sona a tòpic, de fet, ho són, però les emocions són així. Vès què.
M'has d'ensenyar a agregar-te com a com si diguessim "favoritos" perquè no en tinc ni idea.
Ja m'explicaràs!
Ah? que sóc el teu "favorito"? Aix, que ara em posaré com vermell i tot, eh?
Uf, i t'ho he d'explicar via blog? A veure:
Entres amb el teu usuari
Vas a plantilla i busques "MainOrArchivePage"
Alla veuràs que hi ha els enllaços que tens tu al blog
Simplement has de incloure això
li
a href="http://a1pamdelagloria.blogspot.com/" Pep
/a
/li
(hi van < i > a "li" i "a" però no me'ls deixa posar)
i ja ho tindrem
Seguirem les evolucions. Un petó.
PD: Jo sóc més de fred ... però les emocions les porto a flor de pell
el fred només és trist si te'l mires des de la tristesa, cora!
el fred comporta proximitat, reunió i carícies. Comporta cafès calentons i abraçades càlides.
positivisme.
No dejes que termine el día sin haber
crecido un poco,
sin haber sido feliz,
sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho
a expresarte, que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu
vida algo extraordinario.
No dejes de creer
que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase
nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tú puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
"Emito mis alaridos
por los techos de este mundo",
dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre
pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de
nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros
Los "poetas vivos".
No permitas que la vida te pase a ti sin
que la vivas...
Walt Whitman
Aviam si t'agrada. un petó
El cap se m'ha quedat blanc i els ulls em brillen.
Deu ser la sensació d'il·lusió i ganes de viure molt intensament.
Un cop més, em plantes la veritat davant perquè me la quedi i l'aprofiti. I la visqui amb alegria.
És el què vull fer. I crearé alegria cada dia. T'ho prometo.
Unpetó.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici