imaginava
Tancava els ulls i el fum li sortia pel nas. Aspirava i, lentament, treia l’energia per la boca, i l’energia, barrejada amb fum, carregava l’habitació de boira. Imaginava. Era una carretera amb curves poc pronunciades. No tenia final. Donava gas i s’arrapa al manillar com el nen petit agafat a la mà del seu pare. Feia força i li queien llàgrimes dels ulls. La velocitat. Avançava molt de pressa però no veia res de nou. Al cap li sonava la cançó que tant li agradava i badava cantant per dintre. Ara les curves es pronunciaven. Els peus tenien ànsies de ser més veloços que la ment, però ella sempre guanyava. Anhelava. El vent li movia els cabells llargs i feien soroll quan deixaven de volar i xocaven amb l’esquena. Donava més gas. I cantava en veu alta. Fort. Ràpid. I més velocitat. I la rapidesa del moment atrapava la ment, que anhelava. I cantava també.
Rinxolar-se els rínxols s’havia arrelat com a molt típic costum i per la boca només sentia el cor, ara ja ben franc. Somreia de forma inconscient i el fum li obligava a tancar els ulls. Aspirava. I imaginava més. Ara volava.
Rinxolar-se els rínxols s’havia arrelat com a molt típic costum i per la boca només sentia el cor, ara ja ben franc. Somreia de forma inconscient i el fum li obligava a tancar els ulls. Aspirava. I imaginava més. Ara volava.
7 comentaris:
Molt macu ... això ho poses en un anunci d'avions i triomfa catxo!!!
Un petó
Què vol dir "públic" ... a veure si jo pensant que ho penjo a Internet i resultarà que no ... jejejejeje
Petonets
Perrrrrrrrrrr cert, un darrer apunt i paro de molestar:
Això que dius de triomfar ... prefereixo 1000 vegades que em comenti gent que val la pena i que m'alegri el dia amb el seus comentaris que no pas "triomfar".
Un petó i ara sí, fins el proper post teu!
No pillo re xDD sóc un negat de la poesia
Pep pep, calma!!!
El conflicte en la definició de públic és transcendent, jo em referia a 'publicar', però no en el sentit de 'triomfar' per les masses, sinó en 'ser conegut'. Però era tot en un sentit irònic, de veritat! Vull dir que dient això tenia claríssim que és molt millor la gent que 'val la pena', com bé dius. Només faltaria que ser famós ens convertís en vàlids, i no ser-ho, en exclogués d'aquesta definició...
A el 'jo mateix' li dec una explicació, primer teòrica, d'interpretació de no- poesia (no en faig pas jo, de poesia).
Tot i que penso que va per bon camí i que serà fàcil entendre'ns més (coneixença).
Ara, sempre quedarà imaginar i intuir.
Res doncs, gran poeta, ens veiem.
Una papalloneta!
http://www.armandorey.blogspot.com/
Aquest blog m'encanta, encara que no l'hagi llegit tot, tel deixo aqui per si et pica la curiositat. Es bastant existencial, suposo que per axo m'agrada.
Salut i un petó! ;)
[Perri i l'alegria]
Deixant de banda l'existencialisme, a mi, el què m'encanta molt molt molt és l'alegria. Així que ja saps!
Mmclaksjfñfja!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici