paperets

La il·lusió per alegrar els dies no defallia.
Es llevava cada dia un minut més tard, i el gaudia tivant ben fort els llençols perquè li cobrissin el rostre sencer. En posar els peus a terra, el sol ja brillava i, pel balcó, la ciutat ja desperta no desprenia gaire vida. Tot restava igual que ahir. Els mateixos cotxes anaven amunt i avall, el taxista i la fornera quedaven sempre al mateix lloc, a la parada del bus 14, el de la botiga d'informàtica suava en veure les cues d'interessats per l'assumpte, i la portera no es cansava mai de saludar. Tot era simpàtic, i ben monòton.
I era aquesta monotonia la que sorprenia a la jove il·lusionada dels cabells rojencs. Així que, amb el suc de taronja i l'alegria, decidia, des del balcó que li permetia veure un bon tros de la ciutat, que aquell, seria un bon dia. I així és com sortia de casa, decidida i ben contenta. Despertava la portera amb un 'què tal?',la qual cosa sorprenia la dona, ja avorrida dels 'holes' i els 'adéus'; somreia a l'informàtic, i envejava la fornera que, ara més que mai, s'enamorava del taxista que, per culpa de l'amor, no aconseguia fer gaire negoci.
Somreia al quiosquer, i li comprava una revista o qualsevol diari poc conegut. Llegia l'horòscop i es repentinava la multitud de roig que li esqueia ideal. Escrivia i dibuixava en paperets frases simples i ben alegres, i les anava oblidant, expressament, en els vagons del seu tren. Així, pensava, qualsevol que ho llegeixi tindrà un bon dia, com jo. Ahir va rebre un gran somriure del senyor del seient del seu costat, que li va agrair les ganes de viure.
Avui, després de la pluja de la matinada, ha escrit "no només el sol és alegria. Tu també ho ets. Riu i gaudeix!" i així, oblidant el paperet, ha alegrat a la fornera que ha pujat avui al tren després que el taxista arruïnat abandonés la seva història d'amor.