seré

Si tinc sort, seré feliç.



i sinó, també.


Seré tan feliç que caminaré cada vespre fins al final sense cansar-me i rient; somiaré tot el dia i els ulls em ploraran d'il·lusió.
Seré il·lusionada, i molt, i potser una mica innocent.
De tan feliç, voldré parlar cada segon de colors i fronteres invisibles i triaré els camins més riallers que hi hagi.
Em posaré un mocador cada dia d'un color diferent, perquè m'alegri el rostre i, si no s'alegra, li somriuré de felicitat.
Tindré els peus sobre uns núvols que avançaran lleugers i, de tan en tan, baixaré per veure què fa la Terra.
Seré tan feliç que t'estimaré fins al moll de l'os.

...jo seré tan feliç que em creuré les paraules que se m'escapen.

Avui

I si la vida és grisa, Avui,
pinta-la d'uns colors
que no s'esfumin mai.
Difumina-hi ulls i riures
perquè se'ls empassi
fins ben endins,
i es cregui
que són seus.

I si el cor és fosc, Avui,
diga-li al cervell
que confiï
que demà serà vermell,
com ho ha estat
sempre.

si Avui ets estrany,
canvia de rumb.
Barreja bé la paleta
i crea un nou color,
que et converteixi
en un Demà
i molt millor.

pessigolles

Les pessigolles m’omplen el cos.
Quan noto una mà, o tres dits, que em rosen, començo a patir de tan riure.
Si em pogués enamorar de coses diferents, triaria enamorar-me de riure, seria tot sempre molt alegre. També m’enamoraria dels colors pintats amb oli perquè tenen una força que s’encomana, o de les aquarel•les barrejades amb aigua i els pinzells lliscant per sobre el paper. M’encantaria enamorar-me d’una meravellosa orquídia en plena primavera i poder-li demanar que em deixi una flor per cada dia. Si pogués triar encara més, voldria enamorar-me de paraules com pessigolles, meravella o libèl•lula; i també de més i més paraules i textos que s’enfilen amb força fins al cel.
Si la tria encara fos més generosa, desitjaria enamorar-me de la passió per poder encomanar-la o deixar-la a aquell que sigui d’un color ben alegre, sempre i quan me la torni, perquè la passió seria de la meva propietat.
M’enamoro fàcilment de tot el què em sembla preciós i m’ho guardo al fons de tot perquè no m’ho prengui ningú i perquè quan ho tregui, sigui tot més pur.