vas amb negre
La que sempre vol pacifismes és la noia del vas amb color negre.
És aquella que, de prop o de lluny, crida la simpatia.
El vas amb negre li escampa el fosc artificial dels ulls i els fa un xic petits. Li enrogeix les galtes, i els llavis, melosos, brillen d’intensitat i aspiren un cigar que s’encén amb gran freqüència.
Els dits i les mans juguen amb mi, amb l’altra, amb el cigar i amb el vas, i també amb els seus cabells, d’un color oxidat que li escau pintat. I es pinta amb elegància i discreció. Es pinta la cara i també el cor, sempre acolorit amb tonalitats intenses que acullen ben generoses. És atenta, i ‘impacienta’. La perfecció no existeix, i ho sap. I la cerca. I a vegades la troba en racons inesperats, i altres, la decepció l’obliga a tocar de peus a terra. Sí que és realista. Només vola amb cigars fabricats a mà en llocs particulars o amb glops impacients del negre del vas. Llavors vola tant que et submergeix en el món il•lusionat dels “t’imagines...”, i és genial.
La noia del vas de color negre respira cada dia allà on jo respiro i viu cada dia - com qui diu- la meva vida. I cadascuna amb un vas diferent.
És aquella que, de prop o de lluny, crida la simpatia.
El vas amb negre li escampa el fosc artificial dels ulls i els fa un xic petits. Li enrogeix les galtes, i els llavis, melosos, brillen d’intensitat i aspiren un cigar que s’encén amb gran freqüència.
Els dits i les mans juguen amb mi, amb l’altra, amb el cigar i amb el vas, i també amb els seus cabells, d’un color oxidat que li escau pintat. I es pinta amb elegància i discreció. Es pinta la cara i també el cor, sempre acolorit amb tonalitats intenses que acullen ben generoses. És atenta, i ‘impacienta’. La perfecció no existeix, i ho sap. I la cerca. I a vegades la troba en racons inesperats, i altres, la decepció l’obliga a tocar de peus a terra. Sí que és realista. Només vola amb cigars fabricats a mà en llocs particulars o amb glops impacients del negre del vas. Llavors vola tant que et submergeix en el món il•lusionat dels “t’imagines...”, i és genial.
La noia del vas de color negre respira cada dia allà on jo respiro i viu cada dia - com qui diu- la meva vida. I cadascuna amb un vas diferent.