terra

Terra -no somnis-
i també mar immensa;
coses tangibles.

I una llengua comuna;
i la gent que la parla.


(((Miquel Martí Pol

primera

Som formiguetes minúscules que ens afanyem sempre per arribar primeres.
Es veu que qui arriba primer guanya.
Diuen que el primer és el millor.
Però totes arribem al mateix lloc per camins sinó iguals, molt similars.

Doncs jo també tinc l'ambició de ser la primera!

invisibles

I demà, una frontera molt alta.
I demà passat, la que era tan alta ja no ho serà tant.
I la setmana que ve, serà de la meva mida.
I l'altre, minúscula.
Serà una frontera tan minúscula que la podré aixafar i passar-hi per sobre.
I la destrossaré.
Oi tant que la destrossaré!
La faré a miques.
I de la frontera tan alta en faré trossets i els tiraré amunt amb les mans ben fort perquè volin i desapareguin.
I la frontereta s'esfumarà lentament al cel i a la terra i així, allò que em semblava tan alt serà tan fàcil com allò que diuen de "bufar i fer ampolles"!

I tots els somnis es faran realitat i totes les fronteres,
invisibles.

valentia

-Prefereixo demanar un cervell en comptes d'un cor, ja que un ximple no sabria què fer amb un cor si en tingués un.

-Jo em quedo amb el cor, ja que el cervell no fa feliç a un mateix, i la felicitat és la cosa més important del món.

-Us equivoqueu. El més important és ser valent.
Fa falta ser molt valent per saber fer servir bé el cervell i el cor.

**el mag d'oz**

cotó fluix

Els núvols dibuixen formes, desitjos i somnis que avancen i s'esfumen quan es bufa.

Avui he parlat amb un dinosaure content perquè havia après a anar amb bicicleta.
Al cap de poc se n'ha anat i ha crescut una flor molt gran que tenia punxes i enamorava amb vermell fort.

onze

Pintaria el dilluns groc,
l'endemà blau i el dimecres és ben taronja.
El dijous seria blau fosc o marró clar
i el divendres verd.
Els dissabtes es pinten sols depenent de l'alegria,
però en general són vermells- granatosos.
Els diumenges són blancs i crus del relax que suposen.

Avui pinto groc i vermell i groc, vermell i més vegades groc i vermell,
fins a dibuixar una bandera de força, alegria i llibertat.
I salto ben alt perquè arribi fins al cel.
Amuuunt!!

cel

Ahir vaig tocar el cel amb el dit cor i amb l'ull esquerre.
La lluna em semblava molt aprop i vaig decidir arribar-m'hi.
El viatge va ser sorprenent i per això li vaig dir que no volia marxar mai.
Em va convidar a pujar-hi cada nit.

Avui el sol està gelós i per venjar-se brilla amb ràbia.
Li he dit que a la tarda ja pujaré a veure'l.
El tocaré amb el dit cor i amb l'ull esquerre perquè no s'enfadi més.

suc de taronja

La rutina de cada matí em pesa.
I la de la tarda.
El suc de taronja i cereals amb llet em desperten lentament.
Em tallaria el cabell si em diguessin que fent-ho podria dormir molt més.
És llarg el meu cabell. S'hi combinen rínxols amples i no rínxols i juga amb els marrons. A vegades vol xulejar d'elegant, però en general, no en té res. Ara que tot depèn de com m'hi posi.
De fet, la gamma dels marrons és una còpia de la mirada, que, segons com, tira a verdós.
M'agrada el verd però jo no me'l veig.
El conjunt de marrons i verds construeixen, potser fins i tot sense voler-ho, una imatge sèria, còmoda, però jove.

El que a mi m'agrada més és el suc de taronja.

I tenir un bon dia.

sol

"porque la vida es sueño
y los sueños, sueños son"


Bullint de llum
i congelant mirades
observo vegetacions i cotxes
que ens mengen discrets.
i, de lluny, veig el sol...

paradís

Adéu paradís. Adéu-siau.
i sí, ho dic amb melancolia, perquè t'enyoraré. I molt. Moltíssim.
Adéu dormilones, adeú esmorzars a les 14.30 i dinars a les 16.00.
Adéu migdiades arrapades amb cames alienes i nasos i respiracions de descans profund.
I adeú també a platja fins les "quinientas" i a banyades sense pretensió de ser-ho. I a piscina plena de guiris.
Adeú a dutxes ràpides perquè ningú se't coli, i a vigilar per no perdre gaires propietats. Adéu andaluces i anglesos i italians que ens heu acompanyat aquestes nits. I discos-pub i discos a seques poc plenes de fiesteros.´
Adéu taxis i busos, i adéu a l'esperança que "segur que d'aquí res passarà el següent bus".
Adéu greix (comença el règim) i adéu pelletes (intento deixar-me de mossegar les ungles). Benvinguts ànims!
Adéu relax, descans, i plaer.
Adéu Benalmádena, i l'olor d'alegria bestial. Fins aviat.

Us estimo!