canvis

Si canviem les llàgrimes per somriures i els apunts per desitjos convertiríem un seguit d’il•lusions en fets reals.
Canviem els cotxes per ocells i les persones per libèl•lules perquè tots volin ben amunt.
Els telèfons podrien ser escarabats i els cabells, papallones. Al tabac el convertiria en núvols de coto- fluix i a les drogues, en galetes cruixents.
M’invento colors i formes i els hi poso als llibres i treballs perquè siguin més feliços. Canvio ara el mal per riures i els grans, per marques d’intel•ligència. Il•lumino el món amb mirades i boques i no pas amb bombetes i imagino somriures voltant pel meu costat. Agafo el pessimisme i l’exprimeixo ben fort perquè marxi i es torni positiu, i així puc dir que ja sóc optimista. Anhelo que la mort sigui més vida encara i que al cel, hi hagi ocells i prou. També canvio la vida trista per l’alegra, per fer-ho tot més feliç.

I hi ha un ocellet que em diu idealista. O innocent.

vicis

les ungles rosades no deixen mai d'espavilar-se.
Un vici les mossega i les tiba ben fort amb nervis.
Hi ha dies que es deixen vèncer, però n'hi ha d'altres que es resisteixen i es queden.
Llavors el vici les arrenca amb més nervis encara i quan finalment el vici venç les pelletes, de la ràbia d'aquestes surt un vermell enfadat en forma de líquid.

Avui, un cop més, el vici guanya i s'apodera de les ungles, les mans, i fins i tot del cervell.

blau-verd

La quedada del blau-cel i la del verd al "pirulo" de la propaganda va fer oblidar rellotges i llums perquè el vent es va emportar el temps. Va bufar tan fort que cap dels dos colors va notar les hores. I així, amb vent fort i temps curt, molt curt, es van omplir, les mirades de color, de paraules i desitjos i de moltes ganes de volar. Blaus i verds, van decidir, doncs, marxar volant amb el vent tan valent i ara diuen que quan el temps es pari, ja tornaran.